Comunicar la frustració amb mossegades és quelcom de comú entre el primer i el tercer any de vida. Les mossegades ens poden semblar primitives, no naturals i, fins i tot, agressives. No obstant, un infant de 1 any, no és conscient de que fa mal els altres. La majoria de les vegades, aquest comportament es deu a la curiositat natural i a les mancances en el llenguatge.
Si un/a nen/a vol jugar amb una joguina i encara no està capacitat/ada per demanar-la, probablement utilitzi les dents, les ungles, o algun altre tipus d'acte agessiu per fer-ho. Si amb això obté el que vol (la joguina o l'atenció de l'adult), probablement torni a comportar-se d'aquesta manera més endavant.
Per què mosseguen?
A vegades, no es tracta només de cridar l'atenció o d'obtenir un objecte, sovint el nen/a es sobreestimula tant que perd el control i mossega, esgarrapa, estira dels cabells.
En altres ocasions, la proximitat pot generar aquest tipus de comportament, fins i tot quan només es tracta de 2 nens/es. Els infants d'aquestes edats tenen el sentit de l'espai tant com els adults i si es veu envaït, agredeixen l'invasor. No és sorprenent doncs, que tinguin més tendència a mossegar al centre, on han de compartir les joguines, l'espai i l'atenció de l'adult.
Quina ha de ser la nostra actitud?
Les mossegades o altre tipus d'agressions infantils, que es produeixen al centre, no són un signe d'agressió personal, no ens ho hem de prendre així. L'infant de 14 a18 mesos no planeja les seves accions per avançat, ni agredeix per veure quant de mal pot fer a l'altre. No hi ha una intencionalitat en les seves accions; a aquestes edats el nen/a és pur instint , no hi ha una predisposició al darrera.
Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de la resposta que n'obtenen. Alhora, aquestes dues eines, evolucionen diferent; ja que les mossegades tendeixen a desaparèixer a mesura que el llenguatge evoluciona, mentre que les agressions manuals (picar) no.
Com a adults, hem de proporcionar models de conducta alternatius, correctes i sociables. No podem pretendre corregir aquest tipus de conducta amb agressió i/o violència. Picar o mossegar com a resposta a una mossegada prèvia, només genera violència. Discriminar un infant perquè mossega o agredeix els altres només afavoreix que aquell nen/a es senti frustat i probablement, de retruc, la seva família també senti aquesta frustració.
Com a adults, hem de tenir clar quins són els esquemes de conducta social que volem veure en els nostres fills/es i reproduir-los en tot moment. Es tracta de generar situacions positives i de bona convivència que afavoreixin que, a llarg o curt termini, les agressions deixin de tenir cabuda en les relacions entre els nostres petits.
Entenem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l'agredit és el nostre fill/a, però en la mesura del possible hem de ser capaços de comprendre que nosaltres sóm els adults i ells són els infants i que, com a adults, hauríem de mirar de controlar les nostres emocions més instintives i raonar, d'avançat, les nostres accions i el nostre comportament, per tal de generar uns bons models de conducta.
Desde l'escola fem el possible, només us demanem paciència i bones actituds.
EL PETIT REI
No hay comentarios.:
Publicar un comentario